En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d’Israel.
Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà.»
Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aaron i Hur pujaren dalt el turó.
Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites.
A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s’hi assegué, i Aaron i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans.
Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l’espasa.

Ex 17,8-13

Salm Responsorial

Sl 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l’han ensenyada; des de menut coneixes les sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist.
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.
Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.

2Tm 3,14-4,2

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança:
«En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi.” El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.»
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. ¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»

Lc 18,1-8

"Ens escolta Déu quan preguem?"

Sovint tenim la sensació que Déu no escolta la nostra pregària. I això és així perquè no ens dona ni el que li demanem ni quan li demanem. Segurament aquí rau l’explicació de la desconfiança envers la pregària. I tanmateix l’evangeli diu: Jesús deia als deixebles aquesta paràbola per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança. Com ens coneixia el Senyor! I la paràbola fa referència a un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes i que no feia cas d’una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: Feume justícia contra aquest home que pledeja contra mi. Però al final el jutge diu: Aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia. La conclusió és clara: si aquest jutge sense entranyes escolta el clam de la viuda, vosaltres creieu que Déu, que és infinitament bo i que ens estima entranyablement, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? És evident que Déu sempre ens escolta i la nostra pregària és sempre eficaç. Això sí, cal esperar pacientment. I això és el que ens costa. Voldríem que Déu ens concedís allò que demanem de seguida tot i que potser no és precisament el que més ens convé de veritat. D’aquí els dubtes sobre l’eficàcia de la pregària.
Aquesta eficàcia la veiem en la primera lectura. En la lluita entre Israel i els amalequites, Moisès prega Déu: Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. És una forma gràfica de mostrar-nos l’eficàcia de la pregària. Per això Aharon i Hur, li aguantaven les mans... i Josuè derrotà els amalequites. Podríem aplicar a la pregària les paraules de Pau, referents a proclamar la paraula de l’evangeli: Insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és... esperant amb tota paciència. Però tenim prou fe per saber que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança?

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi